Any 1991:

Aral 1991  6’ Realització: Jordi Teixidó. Coreografia: Pep Ramis. Música: Leo Lankhuyzen.
Dins Aral hi ha un personatge, una habitació i seixanta ocells. Construïm un espai, un món que potser només va existir a l’interior del personatge. Aral és al mapa, però mai no sabem a on.
 
Nemo 1991  6’ Realització i Coreografia: Lola Puentes. Música Jordi Riera.
L’aigua és la protagonista de Nemo. Un espai on el moviment adquireix la seva màxima fluïdesa. La dansa en aquest medi està regida per altres lleis físiques. La gravetat deixa d’exercir la seva tirania i l’aigua es conveteix en aliada dels cossos, que poden romandre suspesos o evolucionar en un espai gairebé aeri.


Any 1993:

Graons 1993 7’20’’ Realització: Carles Solé. Coreografia: Toni Mira.
Ens hem trobat cinc persones en una escala. Hem baixat el punt de mira a ran de terra. Ara només som peus. Deu peus que pujen i baixen, vint ritmes de vida diferents, quaranta graons tots iguals, vuitanta accions consecutives, cent seixanta compassos musicals.... però una sola seqüència.

Maria Muñoz  1993 4´30´´ Direcció: Joan Pueyo.  Coreografia: Maria Muñoz. Música: José Manuel Berenguer (Côchlea). Intèrprets: Maria Muñoz.
La coreografia es basa en un repertori de gests universals enllaçats entre si i vinculats a un sentiment o a una idea. El vídeo és una interpretació lliure d´aquesta coreografia i alhora un retrat molt subjectiu de la seva autora.


Any 1995:

Mundana 1995 10’. Realització: Jordi Teixidó. Coreografia:  Pep Ramis i María Muñoz. Música: Els Músics, Xavier Boixader. Intèrprets: Pep Ramis i María Muñoz.
Davant del perill d’un possible Diluvi, un home vermell i una dona omplen el seu cotxe d’ànecs i maletes...

Escenari   1995 14’ Direcció: Oscar Dasí , Carmelo Salazar i Bea Fernandez. Realització: Agus García. Música: Joan Saura. Intèrprets: Bea Fernández i Carmelo Salazar.
Escenari és una mirada intimista de la relació d’una parella al llarg d’un dia. La càmera acaba involucrant-se en un comprimit cos a cos dels personatges, en un intent de traslladar en imatges la qualitat física del moviment i de crear en l’espectador la sensació de “voyeur”.


Any 1997

Capricho als terrats 1997  12’ Realització i coreografia: Inés Boza. Música: Fernando Sort i popular.
Una coreografia per tres dones i un home, carregada de sensualitat, ironia, humor i d’un cert sentiment de gent mediterrània. Recreada en tres terrats de Barcelona. Tres espais físics que són a més a més paisatges de mons interiors de diferents nivells de realitat.

Inquieta 1997 9’ Realització: Agus García. Coreografia: Juan Carlos Garcia. Música: Joan Saura. Els somnis són els autors de les representacions de teatre de cadascú. Una dona corre pels passadissos d’un estrany edifici i viu situacions surrealistes cada cop que obra una porta.

No Paris 1997  5’ Realització: Joan Pueyo. Coreografia: Sol Picó. Música Mireia Tejero.
No paris és un duet, tot i tractar-se de la mateixa ballarina. Una literalment dins de l’altre. El cos exterior, mesurat i equilibrat, reacciona, o no, en funció del cos interior, hiperactiu i caòtic.


Any 1999:

LÀ-Haut 1999  8' Realització: Isidre Jané. Coreografia: Pere Jané. Música: Joan Saura.
La caixa d'un teatre. Teles, cordes, emocions i volums penjats a l'interior. Una situació límit, una caiguda i un individu. Ballar a 16 metres d'altura, entre la pols. Girs, voltes i mirades que es busquen nedant dins l'aire.

UEV 1999 8' Realització: Jordi Teixidó Coreografia: Neus Ferrer i Bebeto Cidra.
Un ou es despulla, un home, una dona es despullen, que descobrim? Un temblor, una misteri, un secret, un embrió, una por, una suor, una pell, un moviment. El foc escalfa, socarrima, perfume, empastifa, envaieix, consumeix. L’aigua refresca, neteja o potser renova... i tot d’una, en un recolza i com per sorpresa, un inici de vida i algú suau i menut que demana creixer.


Any 2001:

Divadlo 2001, 9’30”  Realització: Guillem Morales. Coreografia Erre que Erre. Música Martin Sebastian Fuks. Intèrprets Cia. Erre que Erre. Producció Videografia S.A., Televisió de Catalunya, Dep. Cultura Generalitat Catalunya.
L'espectador es submergeix en el univers de Jan Saudek (Fotògraf. Praga, 1935): el contacte físic, l’erotisme ostentós, l’agressivitat, els estats d’embriaguesa, les passions. Un món de pecats deliciosos, de feres emocions i inconfessos desigs complerts...

Esser un bon Peix 2001 10’ Realització: Joan López i Tomàs Aragay. Coreografia: Tomàs Aragay. Música: Joan Saura. 
És una vídeo dansa/ficció, i com si d’un compte es tractés explica la jornada d’unpescador, que capturarà una espècie en extinció anomenada habitualment peix-personao persona-peix.

Phantasmata 2001 10’ Realització: Oscar Dasí. Coreografia: Oscar Dasí, Bea Fernandez i Carmelo Salazar.
“Anomeno imatges, sobretot, a les ombres i, després, a les figures que es formen al’aigua i a tot allò que és compacte, llis i brillant, i a coses semblants…” La República, Platón.


Any 2003:

Blank e.motive. 2003, 8’. Coreografia: Contanza Brncic. Realització: Rosa Sánchez. Música: Alain Baumann. Intèrpret: Constanza Brncic. Producció:  Kònic thtr. 
Blank e.motive és una reinterpretació videogràfica de les coreografies proposades per Constanza Brncic, amb un procés en el que s’utilitzen eines tecnològiques que capturenel moviment per la seva representació tridimensional, generació d’entorns sintètics isolucions videogràfiques.

Orfeu lateral. 2003 8’. Coreografia: Juan Carlos García. Realització: Agus García. Música: Oriol Rossel.
Mentre dos actors assagen i s’interroguen sobre com interpretar uns textos que parlen d’Orfeu, l’acció els agafarà per sorpresa fent aparèixer davant els seus ulls una estranya trama.   

Foie fou. 2003, 8’. Coreografia: Jordi Casanovas. Realització: Anna Rovira, Lulú Martorell i Toti Rovira. Música: Jordi Riera. Intèrprets: Jordi Casanovas i 24000 ànecs moulard. Producció: Anna Rovira.
Una broma alada amb càrrega de profunditat sobre allò que és humà i la seva condició Contrasta l’entorn natural, l’animalitat – la seva cruesa i fascinació- amb l’estructura del cos humà - refinat, subtil per artifici civilitzat.